En les reaccions redox, la substància que guanya electrons s'anomena agent oxidant, i la substància que perd electrons s'anomena agent reductor. En un sentit més estret, un agent oxidant també pot referir-se a una substància que pot donar oxigen a una altra substància; de la mateixa manera, un agent de fluor és una substància que pot donar fluor a una substància, com ho són els agents de cloració, els agents de bromació, etc.
Un agent oxidant és una substància que guanya electrons i experimenta reducció en una reacció redox. El seu poder oxidant està determinat per la tendència-de guany d'electrons de l'element de valència superior- i es pot mesurar pel potencial estàndard de l'elèctrode d'hidrogen. Els agents oxidants que contenen oxigen-són més actius en condicions àcides perquè l'enllaç X{-O és inestable, mentre que les substàncies amb una simetria molecular més alta (com els ions perclorat) tenen un poder oxidant més feble. En funció de la seva capacitat-de guanyar electrons, es poden dividir en tres categories: forts, mitjans i febles, amb oxigen (potencial estàndard 1,229 V) i ions de ferro (0,771 V) com a línia divisòria. Segons la composició química, es divideixen en agents oxidants inorgànics i orgànics i, segons el medi de reacció, es divideixen en àcids (com el dicromat de sodi), bàsics (com l'hipoclorit de sodi) i neutres (com el iode). S'utilitza àmpliament en la purificació metal·lúrgica i la fabricació de bateries. Quan s'emmagatzema, s'ha de mantenir allunyat de la matèria orgànica i els àcids per evitar la descomposició causada per la calor o la humitat.
