La propietat-de guany d'electrons d'un agent oxidant s'anomena el seu poder oxidant, que està determinada per la tendència a-de guany d'electrons dels elements de més-valència de la substància. En solució, segons la teoria de la doble-capa, la magnitud del poder oxidant es reflecteix en el potencial estàndard de l'elèctrode d'hidrogen de l'agent oxidant: com més gran és el potencial, més fort és el poder oxidant; com més baix sigui el potencial, més dèbil és el poder oxidant i, en conseqüència, més fort és el poder reductor del seu estat reduït. A l'aigua, la reacció d'oxidació de la majoria dels agents oxidants implica tres passos: dissociació, afinitat i combinació. Aquests tres passos determinen l'entalpia de la meitat-reacció de la reacció d'oxidació, que té un impacte significatiu en el poder oxidant de l'agent oxidant.
Els ions d'hidrogen també tenen un paper important en el poder oxidant dels agents oxidants que contenen-oxigen perquè els ions d'hidrogen tenen una capacitat anti-de polarització molt forta, fent que l'enllaç X-O (X fa referència a l'àtom central de l'agent oxidant) sigui inestable. Per tant, generalment, el poder oxidant dels agents oxidants és més fort en condicions àcides que en condicions alcalines. Per a algunes espècies no afectades pels ions d'hidrogen, com ara Cl2 i Br2, el seu poder oxidant és independent del pH.
